Wiki Loves Earth, a new experience, a new challenge

I have been involved in four editions of Wiki Loves events. After monuments and public art, Wiki Loves Earth was a new challenge with new partners, new audience and new targets to develop on Wikipedia. In summary, I love it and really worth it. I am still amazed by the results.

There are motivated Wikipedians who like to complete with photos almost anything you propose. There is also a large community of Flickr users that do not edit Wikipedia but they are eager to help with their expertise on photography. But it is amazing that after four years of annual photo competitions, 60% of the participants are new users. This is an important outreach goal.

Natural heritage has a broad interpretation. We proposed natural areas with different levels of protection, but also protected trees or caves, wetlands, beaches, geologic and paleontological sites. The aim was to reach a wide audience and, of course, to spread knowledge. Some sites were quite unknown and hard to locate while others are popular a priori. It is interesting how people contribute with his knowlegde of local sites and his motivation to show them to the world. I have discovered alpine lakes in 2,000 m mountains, uncrowded beaches in touristic areas and a monumental tree near home. With these wonderful pictures I am willing to explain it in Wikipedia articles.

Summit of Montlude 2,519 m, protected nature area Sant Joan de Toran, Val d’Aran, Catalonia

A nice story of an unknown participant sums up the spirit of Wiki Loves Earth. After a month of competition, the last day a new participant registered his or her account and uploaded wonderful pictures. What surprised me most is that he only uploaded photos of sites that had no images after a month of competition. Althougt Val d’Aran, a remote valley in the Pyrenees, has got a good participation, some alpine sites are particularly difficult to get and they are pretty unknown. This last minute participant completed all the sites of Val d’Aran with valuable and well documented pictures. I do not know what was his motivation and he probably should have more photos of other sites already covered. His interest in completing all sites with photos denotes an interest beyond pure competition, more probably an interest in sharing the nice sites of Val d’Aran and showing them to the world. There is some local pride, some eager to collaborate and lots of love for nature.

L’art de Barcelona a l’aire lliure

Wiki Loves Public Art, una proposta pionera

Quadriga de l’Aurora, de Rossend Nobas (1883)

Des d’escultures gòtiques fins a l’avantguarda, un parc Patrimoni de la Humanitat, murals, jardins d’escultures, mobiliari urbà modernista, poesia visual, arbres de la memòria, Gaudí, Miró, Picasso… això és Barcelona a l’aire lliure, una ciutat per gaudir passejant, no només per la famosa Rambla.

Els fotògrafs estan enamorats de Barcelona, tal com es pot deduir de l’èxit de participació en les darreres dues edicions de Wiki Loves Monuments completant de fotos les llistes de patrimoni arquitectònic. Ara és l’oportunitat de Wiki Loves Public Art proposant un nou repte sobre l’art públic.

No hi ha gaires catàlegs d’art públic, però a Barcelona hi ha un catàleg raonat complet que ha estat premiat per l’Associació Catalana de Crítics d’Art. A més, comptem amb el suport d’Amical Viquipèdia, l’Ajuntament i viquipedistes entusiastes. Els col·laboradors de la Viquipèdia han treballat dur per organitzar les obres d’art en llistes. Estan acostumats a revisar, corregir i millorar-ho tot, i un catàleg oficial no està lliure d’errades. Aquest proveïment participatiu desinteressat és impagable.

Segons la llei espanyola, les obres situades permanentment en vies públiques es poden fotografiar i distribuir lliurement. Però hi ha casos límit que no queden clars. Hem fet un esforç per ampliar la descripció del que anomenem llibertat de panorama en base a casos reals de jurisprudència. Ha estat una discussió didàctica que ha ajudat als usuaris a entendre millor les peculiaritats dels drets d’autor. En el fons és el que pretén la Viquipèdia: difondre el coneixement existent sense necessitat d’inventar-se res. Com a resultat, hem marcat totes les obres que es poden fotografiar lliurement sense cap dubte, o bé perquè els drets d’autor han caducat o bé perquè es pot aplicar clarament la llibertat de panorama.

En total són 1.628 obres i n’hi ha unes 1.000 que encara no tenen cap foto, però confio en la participació en el concurs fotogràfic Wiki Loves Public Art que es farà durant el mes de maig. És emocionant pensar que només falten 10 dies per a que comenci, però la feina prèvia feta fins ara ja ha estat gratificant. És tota una experiència i una proposta pionera que espero que s’ampliï en el futur per tot el territori.

The great scavenger hunt of Pere and Enric

Behind Wiki Loves Monuments there are many interesting stories, large or small they are all great. I am impressed by the enthusiasm shown by somebody biking to a remote monument for taking a photo with the purpose of sharing his local heritage with the world. But now I want to focus on the story of the most active participants. Pere and Enric are the leading global participants, who have contributed by large with more photos after 15 days from the start of the edition Wiki Loves Monuments 2012.

This story begins in September 2011 when they participated with about 1,000 photos each. The first photo Enric submitted to Wikimedia Commons was a monument thanks to the energy of Pere. He said he was not interested in the contest, he is not a competitive person at all, but he wanted to help to complete lists. Gradually they were excited,

Enric: “I went out to take two or three photos and I go back home with eighty.”

And they coordinate the monuments hunting.

Enric: “Knocking off I have taken three where you don’t need to go.”

Pere: “Biking up there in hard work, I was thinking that I was getting tired in vain, that you should have gone before and I would have taken more advantage turning downwards.”

Once the competition were over, they felt the desire to continue, although they qualified it as a hangover.

For this year edition, we proposed an ambitious expantion of lists of monuments including the entire inventory of architectural sites, not only those with the highest level of protection. Pere and Enric, with others, have participated actively reviewing, identifying and correcting the inventory, a crowdsourcing work valued by the local office of cultural heritage. It was a journey through history and art, checking which sections of a net of aqueducts are Roman or medieval, looking Roman city maps to understand the location of some sites, reading administrative documents to find out where is a missing Art Nouveau sculpture or inspecting a cemetery to find coordinates of an outstanding tomb. Indiana Jones would have loved this treasure hunt.

For example, in the inventory is registered a modernist dragon supposedly located in the corner of an old confectioner’s. Enric visited the site and found no sign of any dragon or confectioner’s. He consulted a local historian (“anyone who seeks this dragon can not find it”) and he informed him that it is on display in the local museum. But the historian was also stimulated by curiosity and checking further he found that some years ago it was taken away to restore it without any schedule on sight. We found only historic pictures and it was not possible to take any photo, but the information is equally valuable.

Photo by Enfo

Another item in the inventory is a memorial to the fallen that is listed as demolished and missing. Despite being officially missing it has been photographed as some remains were found in the cemetery, an amazing new location. The photo will not win any award, but it is very valuable.

During these fieldworks checking monuments, Pere and Enric continued taking photos nonstop. Any weekend, trip or holiday were an opportunity to complete their collection of captured treasures. Pere explains how you can take any opportunity to find a monument, even in the daily journey to work: you just have to look around with interest with a camera in hand.

At 00:01 am on September 1, Pere submitted his first photo for this new edition, and from the first minute he is at the top of the most active participants. He feared he would not have enough time in a month to upload all his files.

Pere: “At what exact time begins and ends September? I would like to extend the month as much as possible because I feel time is scarce.”

Enric: “I have so many photos that two months would not be enough time for me. The first minute will be so requested as the first ad in new year.”

In the first days, Enric was collapsed, until Pere recommended him to use a tool for large uploads.

Pere: “Wow… six hundred photos at one go. I see you have learned quickly.”

In fact, both have been long time collaborating. Their purpose is not to compete and they say that they will not win anything, but it worths doing it.

Pere: “We are sicks participating in a competition that we will not win and, moreover, we are spreading the sickness”

Enric: “I do large walks only to get a half ruined old manor because it worths having a graphic testimony, I am not doing it because it could have any option to get any award.”

Although one might expect it, given their enthusiasm, their active participation has been a surprise for organizers. My congratulations for the results and my gratitude for the great task spreading cultural heritage.

PS. Note that quotations are not literal, but they summarize talk pages in Wikipedia. Pere López, user Pere prlpz, loves biking in the city. Enric Fontvila, user Enfo, loves walking and he complains missing sites away from public transport. Both love monuments.

La filosofia darrere Wiki Loves Monuments

Per Lodewijk

En Lodewijk (Lluís en holandès), àlies Effeietsanders, ha estat l’organitzador de Wiki Loves Monuments 2010 als Països Baixos, el coordinador internacional de l’edició 2011 a Europa i repeteix aquest any en l’equip organitzador del 2012 que està previst estendre-ho a tot arreu. Per començar aquesta nova edició, fa una reflexió general molt interessant. Està dirigida als nous organitzadors d’aquest any, però traspua tota la filosofia que hi ha darrere d’aquest esdeveniment de gran abast. Ho reprodueixo a continuació, amb el seu permís.

Ja estem en marxa organitzant Wiki Loves Monuments 2012! Amb molts països ja confirmats, i treballant en la seva organització local, s’entreveu que serà molt emocionant. Amb molts nous països a bord, probablement serà útil explicar una mica millor de què es tracta tot plegat.

En primer lloc vull compartir algunes reflexions sobre els objectius que teníem en ment en organitzar la primera edició. Encara que sembla obvi que la multitud de fotos recollides són un gran actiu, això no era per a mi el principal motiu de l’organització, sinó fer que més gent sigui conscient del que suposen les llicències lliures i que la gent s’adoni que pot afegir contingut als projectes de Wikimedia. Els ajudem a donar aquest primer pas, i després deixem que la comunitat els aculli. És una meravellosa oportunitat de difusió, però també una oportunitat d’integració. Posem en contacte les nostres comunitats amb els fotògrafs motivats que tenen bons continguts per compartir. Alhora, és una manera de motivar els voluntaris que normalment editen la Viquipèdia per fer un pas més enllà i ajudar una mica o molt en l’organització.

Hi ha alguns principis fonamentals que intentem tenir sempre presents. Són fruit de l’experiència dels dos últims anys i la raó de l’èxit. Poden semblar intuïtius, però les conseqüències no ho són tant.

En primer lloc, és important que sigui fàcil participar-hi. El llindar ha de ser tan baix com sigui possible per a la gent que mai ha carregat res. Això és tant una qüestió tècnica com, igual d’important, una qüestió social. No hem de posar normes que no siguin absolutament necessàries i ser el més acollidors possible. Podem acceptar que hi hagi algunes imatges de baixa qualitat ja que, gràcies a llindars més baixos, també hi haurà més imatges d’alta qualitat. No molestem massa els usuaris novells amb la nostra obsessió per categories, plantilles i formats, sinó que centrem-nos en donar-los la benvinguda, i suggerim-los com poden escriure articles sobre el seu objecte d’interès: el patrimoni cultural.

Ha de ser, per descomptat, divertit participar-hi. Això sona obvi però hi ha moltes coses que poden fer-ho menys divertit. Per exemple, mesures burocràtiques com l’enviament de permisos per correu electrònic i (de nou) afegir-hi categories. Tractem d’evitar-ho. Per exemple, amb obres pròpies no cal verificar permisos per correu, i podem utilitzar les bases de dades per classificar automàticament les imatges. Però, a més, podem organitzar esdeveniments i sempre podem millorar la forma d’agrair la participació.

A qualsevol lloc, hauria de ser possible la participació prop de casa. Això és similar a la facilitat de participació, però més pràctic: no volem que la gent hagi de recórrer llargues distàncies per arribar a un monument. Utilitzem un criteri d’inclusió que permeti a la majoria de gent fotografiar monuments prop de casa. Si és necessari es pot considerar afegir monuments de nivell local per a que la proposta pugui arribar a més gent. No cal preocupar-se per no completar la llista amb totes les fotos, aquest no és l’objectiu. Si cobrim un 10% sobre una quantitat elevada ja és un èxit important. A prop de casa no és simplement important pel temps invertit, sinó també perquè la gent està orgullosa de la seva pròpia terra i vol mostrar-la a la resta del món!

Hem après que per a molta gent la raó principal per participar-hi és ajudar a la Viquipèdia. Els interessen els premis fins a cert punt però, especialment els participants més actius amb moltes fotos i molta gent que simplement carrega les fotos que ja tenien de les vacances, participen principalment perquè volen ajudar. Aquests són també els usuaris que tenen més probabilitats de quedar-se. És per això, també, per què és important utilitzar les imatges a la Viquipèdia.

Finalment, és imprescindible que els participants obtinguin resultats ràpids i visibles. Ells carreguen una foto i nosaltres cerquem mecanismes per fer la resta i utilitzar-la. És per això que els voluntaris en línia són també importants durant el concurs. Si podem posar les imatges en les llistes de forma ràpida, això té dos efectes principals: la gent veu que les seves contribucions tenen un impacte real, i seguirà participant, però també els permet concentrar-se en els monuments que més necessiten la seva ajuda, els monuments sense cap foto o amb una millorable.

Tingueu present aquestes lliçons en organitzar el vostre concurs. Internament, això es tradueix en dues bones pràctiques: comuniqueu sovint i comuniqueu bé, tant internament com externament. I també: Keep it Simple, feu-ho senzill.

Gràcies per llegir-ho fins el final. Espero que sigui d’ajuda.

Best,
Lodewijk

Petites històries d’un gran concurs

Darrera d’una foto sovint hi ha tota una història. A Wiki Loves Monuments han estat milers els fotògrafs que hi han participat. Alguns ens han fet arribar els seus comentaris.

La foto guanyadora de l’Euroregió Pirineus Mediterrània és una església on el fotògraf ha captat un moment especial del dia transmetent sensacions de calma i bellesa. Si ho ha sabut captar és per l’estima que té de l’església on va celebrar les seves noces.

Per Fildefer (CC-BY-SA-3.0 via Wikimedia Commons)

El guanyador del primer premi de Catalunya tenia tanta confiança en la seva foto que només en va enviar una i ha resultat premiada. El fotògraf coneix bé el Delta de l’Ebre i la seva foto la va seleccionar d’una sèrie anomenada “El secret de la torre”. En un dia de boira ha sabut transmetre el misteri que suggereix la torre amb la seva peculiar situació mar endins.

Per Manel Pons (CC-BY-SA-2.0 via Wikimedia Commons)

En canvi, el segon guanyador en va enviar 155, però la que ha resultat premiada és la primera que va carregar en els primers minuts del mes del concurs.

D’altres no han estat premiats, però mereixen admiració per la seva dedicació i l’interès que hi han posat.

Una noia francesa de setze anys que viu a Romania explica al seu blog com van preparar en grup la seva llista de monuments, van posar a punt les bicicletes i durant dues hores van fer tots els voltants del seu poble. A Tarragona un altre noi ens explicava que la darrera setmana havia fet una mitjana diària de 50 km en bicicleta. Al centre de Catalunya, un altre caçador de monuments ha recorregut les muntanyes i explicava que n’està especialment satisfet d’haver-ne aconseguit un que se li ha resistit. Els més vells del poble no sabien donar-li indicacions ni tenien coneixement que hi hagués restes de cap castell. Al final el va trobar al mig del bosc però es lamentava de l’estat ruïnós que no li va permetre fer bones fotografies després de l’esforç que li va suposar.

Castell de l'Aguiló, per Elmoianes (CC-BY-SA-3.0 via Wikimedia Commons)

El guanyador de Portugal és un aficionat a la fotografia que ha guanyat d’altres premis, però diu que aquest és el que més il·lusió li fa. És un apassionat del patrimoni i està interessat en mostrar a través de la fotografia l’estat de degradació d’alguns monuments que necessiten alguna intervenció per protegir-los de la ruïna. Veu el concurs com una iniciativa perfecta per registrar l’estat actual dels monuments i que la gent prengui consciència de la necessitat de protegir-los.

Més informació: http://www.wikilovesmonuments.cat

Votació de monuments Art Nouveau

Autor: Baikonur (CC-BY-SA-3.0 via Wikimedia Commons)

Un els premis especials del concurs Wiki Loves Monuments és per la categoria Art Nouveau. Aquest és un terme utilitzat a França i Bèlgica, però s’entén com l’estil artístic europeu al voltant de l’any 1900 que inclou el modernisme català, Jugendstil alemany, Stile Liberty italià, Sezessionstil austríac i hongarès a més d’altres denominacions.

L’aportació de Catalunya a Wiki Loves Monuments ha estat notable. El modernisme català també és notable amb obres mestres de Gaudí i de Domènech i Montaner declarades Patrimoni de la Humanitat, a més d’altres declarades Béns Culturals d’Interès Nacional o més desconegudes d’Interès Local. Com a resultat, quasi la meitat de les fotografies que entren en el premi Art Nouveau són de Catalunya.

Europeana és un dels espònsors de Wiki Loves Monuments i també promou aquest premi especial per a monuments Art Nouveau. De les 2.800 fotografies classificades, n’han fet una primera selecció en base a la qualitat, composició i representativitat. N’han resultat 343 imatges que poden optar al premi. El guanyador rebrà una impressió en alumini de la seva obra i un llibre sobre Art Nou­veau. Les 50 fotos més populars seran incloses en una exposició en el portal web d’Europeana.

Ara, tothom pot participar com a jurat. Només cal tenir un compte a Flickr i marcar com a “favorites” les fotos que un consideri que capturen millor la bellesa d’aquest moviment artístic.

Ja podeu votar fins el 5 de desembre de 2010. Your votes please!

Vacances d’un viquipedista

Vinyes a Formentera (CC-BY-SA-3.0 via Commons)

Diuen que fa uns dies que ha començat l’estiu. La calor ens ho confirma, encara que per mi no comença fins Sant Joan. És hora de pensar en les vacances d’estiu, si és que un encara no ho ha fet.

Les vacances són per gaudir-les. Com deia una amiga, són pour fer l’amour. Sigui el que sigui és el moment de desconnectar. Les vacances d’un viquipedista no són diferents: deixa d’editar, o en tot cas s’ho mira des de la distància.

Forma part de les vacances la documentació prèvia i desprès l’arxiu de les experiències viscudes. Una forma de col·laborar a la Viquipèdia és mostrar les fotos fetes i explicar allò que un ha vist, tocat, tastat, és a dir, allò que a un li ha interessat.

Vinyes a l'Alguer (CC-BY-SA-3.0 via Commons)

Les meves últimes vacances han estat: vi de la Provença, vi d’Alsàcia, vi de Còrsega, vi de Sardenya, vi del Rosselló, vi de Formentera… Les possibilitats són múltiples i personals. Aquest any tinc les opcions de vinho da Madeira i lista de monumentos na Madeira.

Busques un monument?

Circumspice

Aquesta és la pregunta que fa encertadament el portal de patrimoni.gencat. La resposta es pot trobar en un epitafi a la catedral de Canterbury: circumspice, mira al teu voltant. A tot arreu es poden trobar monuments.

La primera pregunta a fer-se és què és un monument. Un company holandès, amb la seva pragmàtica per fer les coses senzilles, em deia que un monument és tot allò que no es pot traslladar a un museu. És una bona definició, clara i simple, del patrimoni cultural immobiliari. Però jo sóc mediterrani i per tant escèptic i amant dels matisos de les tonalitats. Hi hagués afegit unes quantes disposicions addicionals.

En els últims mesos he estat buscant un munt de monuments per a la iniciativa Wiki Loves Monuments. Una de les coses que sorprenen és la gran quantitat de castells que hi ha i, en canvi, es troben a faltar més esglésies romàniques, per exemple. Lewis Carroll diu a Al través del mirall: “Quan jo faig servir una paraula significa el que vull que signifiqui, ni més ni menys… la qüestió és saber que és l’amo, i prou”. Així, doncs, un monument és allò que l’administració ha dit que és un monument.

Castell de Viu de Llevata (Gustau Erill i Pinyot, CC-BY-SA-3.0 o GFDL, via Wikimedia Commons)

L’any 1949, l’amo va dir que tots els castells són monuments, i prou. Cinquanta anys més tard, quan es va fer la llei del patrimoni català, encara s’estaven inventariant. Està molt bé que els castells estiguin protegits com a monuments, però alguns només són pedres dalt d’un turó, altres són els fonaments del nou edifici de l’ajuntament i d’altres són torres de telegrafia òptica del segle XIX. La motivació, més que historico-artística, era militar. Tota construcció susceptible de ser defensada, o situada en un lloc estratègic de defensa, s’havia de protegir. En canvi hi ha esglésies romàniques que no se sap ben bé si estan protegides legalment.

La qüestió és saber qui és l’amo, i prou. Va caldre una sentència del Tribunal Constitucional per deixar clar que l’amo són les tres comunitats històriques que tenen competències exclusives sobre cultura. Per un principi de tot o res, automàticament es va servir cafè per a tothom, sense demanar si el volien tallat o descafeïnat. Amb aquest curiós sistema espanyol de les autonomies ara tenim dos registres de monuments, i encara tres a les illes Balears, un per cada administració. Evidentment no coincideixen, hi ha errors múltiples i utilitzen codificacions diferents. El company holandès que veu les coses senzilles és capaç d’entendre la complexitat federal alemanya però no la duplicitat d’estira-i-arronsa espanyola.

Si baixem a altres figures de protecció local del patrimoni, la situació tampoc és clara. La llei del patrimoni català preveu tres categories: béns culturals d’interès nacional, d’interès local i “resta de béns integrants de l’ampli concepte del patrimoni cultural”. Primer, em costa creure que hi hagi monuments que fora del seu àmbit local no tinguin interès. Això comporta que només els responsables locals decideixen si val la pena protegir-lo i si val la pena afrontar els grups de pressió local. En la pràctica, la situació és molt desigual. Molts municipis catalans no tenen cap bé cultural d’interès local i d’altres protegeixen les barraques de vinya. Així com hi ha registres duplicats dels monuments nacionals (de fet, el concepte de nacional també està duplicat) no hi ha un registre únic de monuments locals. En algun cas on a més de l’ajuntament es pot trobar informació del consell comarcal o de la diputació, evidentment tampoc coincideixen.

La tercera figura a més de no tenir nom tampoc té una protecció legal. De què serveix que un bé sigui “integrant de l’ampli concepte del patrimoni cultural” si no té cap protecció? Es pot enderrocar i deixar de ser-ho. L’únic que se m’acut és que sigui un registre històric, per tant és més un exercici acadèmic que una funció administrativa.

Si miro pel voltant (circumspice) tampoc està més clar. A Andorra la gran majoria de monuments d’interès cultural són esglésies. El motiu no és per un interès especial del coprincipat episcopal sinó per un motiu més laic. Tots els monuments de titularitat pública tenen la màxima protecció, ja que no hi ha impugnacions per part dels propietaris. En canvi, els monuments de titularitat privada són béns inventariats, el segon nivell de protecció, per la dificultat dels processos administratius.

Claper des Gegant (Frank Vincentz, GFDL o CC-BY-SA-3.0, via Wikimedia Commons)

A les illes Balears hi ha una bona confusió entre monuments i zones arqueològics. S’entén que una taula talaiòtica és monumental, però també poden ser monuments un marge de pedra seca feta amb restes talaiòtiques o uns trossos de ceràmica escampats pel camp. Una vegada més, l’amo va dir el 1966 que totes les restes prehistòriques de Mallorca i Menorca són monuments. Es va fer un inventari de gabinet i avui els consells insulars reconeixen que alguns dels monuments inventariats no els poden localitzar.

En fi. A banda de sorpreses administratives, recomano buscar, descobrir i col·laborar a la difusió del patrimoni. Pots buscar-los a la Viquipèdia i col·laborar amb Wiki Loves Monuments.

Ignorància intel·ligent

Una aproximació a la Viquipèdia

El primer cop que vaig sentir l’expressió “ignorància intel·ligent” em va saltar una alarma inconscient de contradicció i curiositat. És possible que la ignorància sigui intel·ligent? Per entendre-ho he aplicat els mecanismes de recerca que he après a la Viquipèdia: reconèixer la meva pròpia ignorància, fer un anàlisi del que en diuen les fonts i autors fiables i fer una síntesi intentant mantenir un punt de vista neutral.

L’expressió s’utilitza amb diferents significats. Un d’ells ja l’he dit: reconèixer intel·ligentment la pròpia ignorància ens permet dubtar i descobrir.

En la literatura nord-americana s’utilitza intelligent ignorance com una actitud per afrontar els reptes: ser intel·ligent per ignorar els sentiments i les raons subjectives. Només compta el propi desig, ignorant les opinions adverses. A base de repetir yes we can un s’acaba convencent que pot fer-ho. És una versió del que es diu com “llançar-se a la piscina”. L’existència de la Viquipèdia n’és un exemple. Un assaig viquipedista formula la llei zero (la zeroena) d’aquesta forma:

El problema de la Viquipèdia és que només funciona en la pràctica, en teoria no pot funcionar.

Molt pocs veien viable una enciclopèdia feta per anònims i aficionats, però ignorant les prevencions no fonamentades per no existir cap model teòric, ha acabat sent un camp d’estudi teòric.

Un enfocament interessant és el que fa Josep Pla, un expert en la ignorància. Més que una forma de superació, és un forma de viure. A banda de denunciar a molts com a ignorants que pretenen dissimular-ho, Pla diu  que mantenir-se en una ignorància intel·ligent és una regla d’or per viure tranquil·lament feliç. Es tracta d’ignorar el que suposadament som i d’ignorar els sentits aliens. D’aquesta forma un pot moure’s lliurement, sense pretensions i sense provocar enveges.

La Viquipèdia es mou en certa manera sota aquests paràmetres. No pretén ser el que no és. No és una obra d’experts i acaba dirigint al lector a altres obres expertes. No pretén dir si una cosa és blanc o negre, sinó explicar el cromatisme existent. Entre els editors s’intenta evitar sempre els arguments ad hominem. No importa el currículum, el que un és o sap, sinó el que un fa o diu. Un metge pot estar col·laborant amb un adolescent, potser sense saber-ho ni un ni l’altre, i donar com a resultat una descripció més comprensible i més rica. Però això no és possible sense una dosi d’ignorància intel·ligent. En ocasions hi ha gent que salta indignada sense entendre com funciona una obra col·laborativa. Com és possible, es diuen, que un inexpert en el tema posi en dubte la meva aportació avalada pels meus coneixements? Doncs és possible perquè tot és millorable, humilment.

Potser m’he enredat massa sense gaire intel·ligència. Millor ignoreu-me i traieu les vostres pròpies conclusions.

Wikiwikipedia

L’enciclopèdia ràpida.

Per Andrew Laing (CC-BY-SA-2.0), via Wikimedia Commons

Ha fet fortuna el nom wiki. Explica Ward Cunnigham que va ser la primera paraula hawaiana que va aprendre en arribar a les illes Hawai. L’autobús llançadora de l’aeroport de Honolulu es deia Wiki-Wiki Bus. En hawaià wiki vol dir «ràpid» i en les llengües polinèsies la duplicació és un intensiu: wikiwiki és «molt ràpid, actiu, viu, veloçment», i wiki wiki bus és l’«autobús llançadora». La mateixa arrel es pot trobar en altres llengües polinèsies. En maori antic era whiti, però avui wiki és un manlleu de l’anglès week, «setmana». En tahitià i rapanui és viti. Curiosament, a la Polinèsia Francesa es produeix una similitud amb el francès vite, «de pressa».

Cunningham explica que va utilitzar el nom WikiWikiWeb com una al·literació en substitució de «web ràpid», i imagino que per similitud amb World Wide Web. Per les convencions Unix de seguida es va abreujar en wiki. El seu propòsit era que els usuaris poguessin escriure pàgines web estructurades amb una sintaxi simple, sense necessitat de conèixer el llenguatge HTML, i des de qualsevol navegador. La immediatesa i la facilitat en l’actualització de les pàgines s’adiu amb el nom wikiwiki.

El wiki ha fet fortuna amb la Wikipedia, catalanitzat ben aviat com Viquipèdia, l’enciclopèdia on tothom hi pot col·laborar. És el wiki més gran que existeix, de llarg, i qualsevol altre wiki es relaciona amb la Viquipèdia. Com a wiki obert que és, un pot fer o desfer… ràpidament. Aquesta immediatesa és una de les coses que sorprenen. Un fa una modificació en una pàgina i immediatament tothom ho veu. No cal una aprovació prèvia ni una revisió experimentada per a la seva publicació. Això sembla un excés d’ingenuïtat i de confiança en la bona fe, però és que amb la mateixa rapidesa aquesta modificació pot desaparèixer i durar uns segons. No tothom pot fer qualsevol cosa, però sí que ho pot fer ara mateix. Igualment resulta sorprenent la rapidesa amb la que s’actualitzen certes coses, com la data de defunció, o veure com es va consolidant un text de referència pel futur d’un esdeveniment d’impacte ocorregut poques hores enrere. Tot depèn de la quantitat de gent que hi hagi al darrere i no tant de les preses per fer-ho ràpidament de qualsevol manera.